Pàgines

diumenge, 19 de febrer de 2017

vestint pedretes

De vegades vesteixo pedres amb ganxet.
De vegades ho faig per a evitar que el vent faci espetegar les portes.
De vegades per a penjar-me pedretes boniques del coll.
 Aquesta la vaig folrar amb el cabdell de mil fils que va sobrar de fer un cistell, començant amb una el·lipse i treballant en punt baix en espiral. Vaig anar augmentant i minvant segons ho demanava la pedra i al final li vaig posar una ansa per a poder moure-la bé.

Com que funcionava molt bé, en vaig fer una altra per a l'altra porta problemàtica.
El sistema va ser el mateix però aquesta està folrada amb dos fils de drops paris treballats junts.
 I aquesta és la meva àgata molsa.
Aquí vaig començar amb prou cadenetes per a donar la volta a la pedra i vaig fer unes quantes voltes a punt baix minvant de tant en tant per cada banda. Les darreres passades per cada banda les vaig fer sobre la pedra per a assegurar-me que no cauria.
El fil és finca presencia nº12, les "dalietes" de tota la vida.
L'anella per a penjar-la està cosida. Vaig fer unes quantes passades amb fil, agafant el ganxet com a mida per a l'anella i una mica de festó per sobre.

dissabte, 18 de febrer de 2017

Una manta rodona

per a la Sra. G, per mirar la tele tapadeta al sofà nou del pis nou.
El cumple de la Sra G sempre se m'oblida. Em passa molt amb els cumples d'estiu. I a més regalar gorros, bufandes etc a l'estiu es fa raro. Per això vaig pensar que fer-li un regal de nocumpleaños aprofitant l'avinentesa del sofà nou era una bona idea. Li vaig preguntar si era una bona idea, hi va haver consens i vaig començar a buscar un patró adient.
Al final em vaig decantar* per Old Forge de l'Stephen West.
Stephen West és un dissenyador que m'agrada molt, fa un treball molt interessant amb els colors i el brioche i a més està com un llum, cosa que fa que m'agradi encara més.

La idea d'una manta rodona també m'agradava molt. He fet mantetes rectangulars en passades, he fet mantetes quadrades començant pel mig però no n'havia fet cap de rodona à la Zimmermann. I ja era hora.

La llana que vaig triar és Nepal de Drops. Vaig utilitzar 2,5 cabdells del color A Olive i 18 del color B Medium Grey

L'únic problema de teixir una manta en rodó és que, si bé al començament et sembla que avances molt i que acabes les voltes volant... al final les voltes es fan interminables. 
Bed Knitting
Per acabar la manta es fa un bocí en punto bobo o molsa (tinc problemes de terminologia en català...) perpendicular /radial que queda molt bé.
Un cop acabada, calia planxar/allisar/ donar forma a la manta. I la manta era més gran que el "tatami" del decatlon que utilitzo per als xals. Al final vaig posar a terra un plàstic dels de tapar els mobles quan pintes, la manta a sobre, li vaig tirar una mica d'aigua amb un polvoritzador i a poc a poc amb les mans i de genollons la vaig deixar ben plana i estirada i rodona.
La Sra G diu que la manta és molt calentona.
*després de rebotar fotos amunt i avall amb la Sra B

dijous, 16 de febrer de 2017

Poisson vs poison

He fet (vaig fer ja fa més d'un any però aquest blog és lo que té que de vegades és com viatjar en el temps) un regal lingüístic.
Va ser una cosa d'aquestes que ... passen.
pensant pensant un regal per ma cosina se'm va acudir fer una variant dels meus cactus amb sorpresa, uns boletets en un test.

Fa molt de temps però diria que vaig basar-me en els dissenys de Goanna i Craft and Chocolate per al bolet gran i el petit va ser anar fent.

El bocinet d'herba/molsa és ganxet freeform, vaig començar rodó i vaig anar canviant de punt i augmentant i minvant "sobrelamarcha".
i, quan va estar fet, vaig pensar amanita, verinosa, poison.
I vaig recordar de les meves classes de francés poisson/poison... I ma cosina està estudiant francès.

Així que, vaig buscar un patró de peixet, aquest de la Kim Lapsley em va encantar i m'hi vaig posar encara que els llavis els vaig canviar una mica.
I aquesta és la història del meu regal lingüístic.
De vegades per camins estranys arribes a destins perfectes.


Aquestes són les meves notes/modificacions de quan vaig fer els bolets. No són un patró seriós però potser us poden ser d'ajuda.

els símbols

x - punt baix
v - augmentar 1
V/ - augmentar 2
^- minvar 1
x tbl - punt baix treballat només sobre el fil de darrera
mpa - mig punt alt


EL BOLET GRAN
 - El Peu -
 - en color blanc -
anell màgic
1 - 6x
2 - 6v              12p
3 - (xv)·6        18p
4 - (2xv)·6      24p
5 - (3xv)·6      30p
6 - x tbl
7 - x
8 - x
9 - (3x^)·6     24p
10 - x
11 - (2x^)·6   18p
12 a 14 - x
15 - (4x^) ·6    15p
16 a 18 - x
19 - hebra detrás - x
       hebra delante - anillo mpa
20 a 23 - x
24 - augments per barret  (V,V/)
25 - x
26 - (6xv)
27 - x
28 - (7xv)
29 - x
30 - (8xv)
canvi a color vermell
31 - (8xv)

- El Barret -
en vermell
anell màgic
1- 6x
2 - 6v
3 - xv
4 - 2xv
5 - 3xv
6 - 4xv
7 - 5xv
8 - 6xv
9 - 7xv
10 - 8xv
11 - x
12  -x


EL BOLET PETIT
-El Peu -
en blanc
anell màgic
1 - 6x
2 - 6v
3 - xv   18p
4 - x tbl
5 - x
6 - x^   12p
7 a 9 - x
10 - 2x^4x^2x
11 - x
12 - (VV/)  25p
13 - x
14 - v4x   30p
15 - x
canviar a fil vermell
16 v4x   36p


EL BARRET
en vermell
anell màgic
1 - 6x
2 - 6v     12p
3 - xv      18p
4 - xv      27p
5 - x
6 - v2x    36p
7 - v2x      48p
8 - x
9 - 5x^........6x    42p


dimarts, 14 de febrer de 2017

Galleguiña


Cuando la inspiración llama a tu (metafórica) puerta es tu obligación abrir y escuchar lo que tenga que decirte... o lamentarlo para siempre.

Esta ha sido una de esas veces en las que en medio de la oscuridad más oscura, de repente ves la luz...y tienes una semana para acabar el proyecto.


LA HISTORIA
Por alguna razón ignota en mi album de cuando era pequeña siempre ha estado esta foto de mi prima Esther.
Debe de ser una de las pocas fotos en ese album en las que no salgo yo. Es ése un album bastante egocéntrico, de los de aquí yo con las tortugas, aquí yo con un gorro azul, aquí yo (despeinada cual bruja) comulgando-todos tenemos un pasado oscuro.
El caso es que en casa siempre nos ha gustado mucho esa foto...y yo este año no le tenia regalo pensado para su cumple... y la inspiración llamó a mi (aun metafórica) puerta.

LA ELABORACIÓN
Como ella en la foto era muy pequeñita, no quería usar mi patrón de siempre de muñeca, asi que busqué un dibujo de las proporciones de un nene y basé en ellas el patrón nuevo.
Se ve que los nenes tienen la cabeza muuuy grande en relación al cuerpo.
Para empezar hice igual que siempre y la tomé como unidad de medida y la muñeca mide, aproximadamente, cuatro cabezas.

A partir de aquí fui siguiendo el esquema para las proporciones y la foto para los colores.

El chaleco es una pieza aparte. Para hacerlo trabajé en pasadas, montando tantos puntos como tenia la cintura y menguando en las mismas vueltas que en el cuerpo, para dejar los agujeros para los brazos trabajé los delanteros y la espalda por separado un par de pasadas y volví a unirlo todo montando tantos puntos de cadeneta como puntos había dejado sin hacer bajo los brazos. Para acabar di una vuelta de punto bajo alrededor de toda la prenda. Para cerrarlo he usado un lacito negro,  de esos tan estrechitos que vienen cosidos a los hombros de las camisetas y que siempre corto porque me da mucha rabia que después se asomen por el escote.
Las espardeñas tienen tres piezas cada una. La suela es una ¿elipse? ¿pseudoelipse? trabajada en redondo. Los talones son semicirculos montados desde un anillo mágico pero sólo con tres puntos en el anillo. Para la puntera también hice un semicírculo pero luego rematé el llamémoslo diámetro con una pasada de punto bajo.
Una vez hechas todas las piezas las cosí unas con otras.
Los cordones son cadenetas hechas con dalieta negra. Para calcular la longitud de la cadeneta, até una espardeña con unos hilos y los medí. La punta de las cadenetas está asegurada con un poquito de superglue.
El pañuelo fue un quebradero de cabeza. Para empezar en la foto de la foto que me mandaron desde casa de mis padres, que es donde vive el álbum, no se veía bien el estampado. Ahora se que es de florecillas porque después he visto OTRA foto del mismo día. Yo veía que era brillante, a trozos gris y a trozos rosa. Así que cogí un poco de lana gris y un poco de un hilo brilloso rosa y otro plateado que no se cómo acabaron en casa pero que me han venido muy bien y hice una pañoleta triangular a punto bobo - empezando con tres puntos y aumentando uno en cada lado en pasadas alternas. Paré cuando las puntas se juntaban en la nuca de la muñeca. Entonces cosí juntas las tres puntitas, para que no se moviera.
Aunque en la foto no se le ve casi el pelito, yo se lo puse igual. Y hasta le hice un flequillo todo saleroso.

La verdad es que, aunque está mal que yo lo diga, quedó monísima. Y la destinataria pilló enseguida que era ella y no una galleguiña genérica.

Me encanta cuando los planes salen bien.

dilluns, 13 de febrer de 2017

La suerte, que caprichosa es

Pues así han quedado las cosas.
Esta es la lista definitiva de nombres propuestos para cada muñeca.
Aquí están todos los nombres de los participantes y el nombre que proponía cada uno.
Los he recortado, doblado y los he puesto en una bolsa.
Entonces he esperado a que la mano inocente saliera del cole y merendase.


Y la mano inocente (mi sobrino Enric) ha sacado un papelito de la bolsa.
Que ha resultado ser el de su madre.
Felicidades Emma.
Lo dicho, la suerte es caprichosilla.

Printfriendly